La col·lecció

Antoni Clavé
Barcelona, 1913 - Saint-Tropèz, França, 2005

Artista polifacètic, que ha sintetitzat la figuració amb l’abstracció, els efectes del trompe-l’oeil amb la força de la matèria, la incorporació de l’objecte amb el traç gestual i les fonts de la tradició amb les inquietuds de les avantguardes. El seu exili a París i la seva amistat amb Pablo Picasso el capbussà en el món del collage i de l’assemblagisme. Investigà amb tot tipus de textures i materials dominant les tècniques de gravació, la litografia, l’aiguafort, el coure i els seus diversos procediments calcogràfics. Guardonat amb la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes (1984); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya pel seu art innovador; i el premi de la UNESCO dins la disciplina del grafisme.

Narcís Coderch
Olot, Girona, 1958

La seva obra es fonamenta en la interpretació d’elements del paisatge i d’objectes litúrgics. Aficionat a recol•lectar versatilitat d’objectes del seu entorn que manipula amb ironia, fa partícip a l’espectador d’un ventall d’estímuls. Per mitjà d’un llenguatge figuratiu descontextualitza els objectes per tal de mostrar-nos una realitat facetada i quasi desconeguda, dins d’un context trucat, irreal i fins i tot surrealista.

Josep M. Codina
Mataro, 1958

Pintor de sensacions que emergeixen del xoc entre el plaer i el dolor, la plenitud i l’austeritat. A través de les línies horitzontals ens mostra la pell d’alguna part del cos humà. Plecs que són testimonis del pas del temps, resum de vivències i signe identificatiu de la nostra existència. Sobre un fons suau, s’hi superposen veladures, fregat o esquitxos i, per mitjà del grafit traça ombres de formes simples i sinuoses. Tot recobert amb parafina que atorga al conjunt un ambient destenyit i difuminat. Josep M. Codina dóna a la realitat quotidiana una visió innovadora en focalitzar la seva mirada en tot allò que no ha estat objecte de la nostra atenció.

Pep Codó
Sant Cugat del Vallès, Barcelona, 1946

L’escultura de Pep Codó és un reconeixement a les formes de la natura, als processos de transformació i, per tant, a la petjada del temps en el nostre relleu natural i social. A través d’un estudi conscient del material petri, examina el seu nucli sensitiu per tal de donar volum a un cos que podem entendre en origen com a amorf, i en cerca cop a cop la simbologia i significat reals, quina és en definitiva la forma escultòrica d’aquella pedra, dotant de vida allò que se’ns suggeria totalment inert. D’aquesta manera, el resultat final mostra en si tot el procés evolutiu de la peça, des de la conceptualització fins a l’últim toc.

Hannah Collins
Londres, Anglaterra, 1956

Artista i cineasta, coneguda per les seves instal·lacions fotogràfiques. Va estudiar a l’Escola Slade de Belles Arts a Londres i als Estats Units amb una beca Fullbright. La seva obra es centra en la memòria col·lectiva i en allò que enllaça els trets comuns d’una cultura universal. En les seves fotografies domina una gran sensació de misteri que es reforça per la impressió que transmeten que el temps s’ha aturat. Són escenes gairebé oníriques on una certa simbologia, associació d’idees o referències cultes cerquen la complicitat de l’espectador.

 

Joan Colom
Barcelona, 1921 - 2017

Fotògraf que pertany a la generació de la dècada dels cinquanta, renova el llenguatge fotogràfic per incorporar-lo a les tendències avantguardistes imperants. Els seus referents són fotògrafs capdavanters de París i Nova York, tals com Cartier-Bresson, Brassaï, Man Ray, Walter Evans o Robert Frank. Imatges en blanc i negre del proletariat més pobre de Barcelona i copsades clandestinament en els seus suburbis; fotoreportatges de gran veracitat històrica, sociològica i documental que el feren mereixedor del Premi Nacional de Fotografia 2002.

Jordi Colomer
Barcelona, 1962

Considerat un dels artistes més reconeguts, dins i fora de l’Estat, s’ha fet un lloc dins del camp de la videocreació, tot i que ell es defineix principalment com a escultor. Instruït en l’Escola d’Art i Disseny de Barcelona, primer s’especialitza en història de l’art i més endavant en arquitectura, estudis que compaginà amb activitats teatrals. L’obra del barceloní ha begut directament dels situacionistes francesos i d’alguns cineastes com Buñuel o Godard, tot fent-nos reflexionar sobre el relativisme existencial i el tipus de cultura mediàtica en la qual ens trobem empresonats i subjugats.

Albert Coma Bau
Vic, Barcelona, 1970

Pintor i fotògraf. Ha realitzat, també, nombroses instal•lacions. Les seves creacions reflexionen sobre l’entorn que ens envolta, sobre els paisatges que ens porten a descobrir el nostre jo més íntim. Juga amb el temps i l’espai, l’interior i l’exterior, la presència i l’absència, la mort i la vida per tal de transgredir els estereotipats convencionalismes, fet que fa de la seva obra una plataforma oberta cap a la llibertat.

Albert Coma Estadella
Lleida, 1933 - 1991

Pintor, escultor i gravador, va ser fundador, el 1964, del grup Cogul i encarregat de la Petite Gallerie de l’Alliance Française. Se’l considera un dels escultors més representatius de l’art català contemporani. La seva obra és clau per a entendre la creació artística de la Lleida de la postguerra i la transició, d’una manera similar a com ho van ser Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada o Joan Hernández Pijuan a Barcelona.