La col·lecció

Pep Bofill
Barcelona, 1971

Escultor, pintor i dibuixant. Fill de Josep Bofill Herrero i successor, en una primera etapa, d’una nissaga familiar de pessebristes. La seva pintura és dibuixística i l’escultura resta emmarcada dins d’una estètica realista de substrat filosòfic on es debat la dualitat, l’ambigüitat i la lluita dels contraris. L’any 1983 realitzà una Al·legoria de Sant Jordi per al Palau de la Generalitat de Barcelona.

Bonet J.
, 1941

Paula Bonet
Vila-real, 1980

Antoni Borandi
Barcelona, 1948

La seva obra escultòrica s’inicia dins del figurativisme per donar pas a noves formes abstractes. Antonio Borandi col•laborà amb el reconegut crític d’art Angel Marsa en el temple de la Sagrada Família. Realitza escultures lleugeres on l’essència rau en l’ús d’heterogenis materials com són la fusta i el cotó. Es parla d’una obra on els volums són proporcionals als espais buits i on el moviment es relaciona amb l’exhalació d’un sospir o les suaus brises que dobleguen unes formes que semblen dansar. Un nou mode d’esculpir en el qual la forma no està definida pel pes, sinó pels cossos que es contornegen en l’espai.

Alfons Borrell
Barcelona, 1931 - Sabadell, 2020

Pintor i professor de pintura. Membre del grup Gallot i de la Sala Tres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell el seu treball s’emmarca dins l’art abstracte. L’any 1977 entra en contacte amb el poeta Joan Brossa amb qui farà algunes incursions. Les seves obres es caracteritzen pel monocromatisme sobri que s’allunya del corrent matèric de l'informalisme

Perejaume
Sant Pol De Mar, Barcelona, 1957

Artista multidisciplinari que s’endinsa en els interrogants de la dualitat natura-cultura conseqüència d’un referent romàntic enfront el consumisme, la multitud, el frenesí tecnològic, advertint de la necessitat de crear noves cartografies, mapes cognitius d’una nova dialèctica de les representacions com a espills de la metamòrfica complexitat social. La seva obra “en evolució” en fa de l’espectador part activa , on cadascun de nosaltres transcrivim el nostre propi diari quotidià. El treball de Perejaume combina les arts plàstiques i la literatura, que per mitjà de la metàfora s’expandeix en totes direccions i alhora obstaculitza la catalogació de tanta riquesa i complexitat.

Gabriel Brau
Cardedeu, Barcelona, 1957

Iniciat en el món fotogràfic professional, dins el camp de la publicitat. Pels volts de l’any 1976, l’obra de Gabriel Brau es va veure reconeguda sobretot per la tasca que va dur a terme amb la fotografia documental i el tractament en blanc i negre, i per l’espectacular domini de les llums. Buscant l’expressió de la vida, les seves fotografies recullen, a través d’una mirada personal i respectuosa, el dia a dia dels pobles que recorre en els seus viatges, sobretot a l’Àfrica, on intenta cercar en realitats més primigènies l’essència dels valors humans i la reflexió sobre com la nostra societat, sobresaturada d’informació i models de consum capitalistes, els ha anat perdent amb el temps.

Síria Brau
Sabadell, Barcelona, 1951

S’emmarca dins d’una pintura figurativa que fixa la seva atenció en la diversitat de matisos naturals. Cursà estudis a l'Escola Massana i els continuà a la LLotja de Barcelona. Ha exposat en sales de prestigi de Venècia i Catalunya.

Joan Brossa
Barcelona, 1919 - 1988

Tot i autodefinir-se com a poeta, en la seva obra la paraula, la imatge, el so i la dramatúrgia prenen cos en una quarta dimensió heretada del concepte d’obra d’art total (Richard Wagner). Entesa com a síntesi de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques, la seva perllongada herència s’allargassa a la poesia literària, escènica o teatral i visual, els poemes objecte i urbans, guions cinematogràfics, llibrets d’òpera i altres textos sonors, prosa, cartellisme, instal·lacions o llibres d’art. En els seus inicis juntament amb Antoni Tàpies, col•laborà en la creació de la revista Algol; la seva aproximació dins del món de l’art plàstic comporta l’adhesió d’altres artistes com ara Moisés Villélia, Frederic Amat, Perejaume o Eduardo Chillida.