La seva trajectòria artística s’edifica sobre l’exploració dels camins pictòrics, conjugant diferents tècniques com ara el dibuix, la pintura, el collage, la cal·ligrafia o la fotografia. Fa ús del procés de repetició, per mitjà de la investigació del gest i de la superposició d’elements naturals i culturals: obra fragmentada regida per l’atzar, sempre inacabada i en procés de contínua transmutació. Pintura abstracta com a resultat d’un laboriós i minuciós estudi experimental, que en les seves recents creacions combina la pinzellada cal·ligràfica japonesa amb elements com són el paper estampat, l’arabesc o la malla trencada d’arrel gaudiniana.
Escultor de la fragmentació, fusiona la física i la metafísica universal, la matemàtica i la mítica, revelant les tensions entre els elements més racionals o geomètrics i la vessant més abstracta o emocional de l’existència humana. La seva obra infosa de verticalitat esdevé un telescopi mental on l’univers es conforma com una trama geomètrica, poètica d’un món contenidor. Refraccions mutants d’infinitud de significats que expressen sensacions calidoscòpiques.
Després de formar-se al taller de Ramon Rogent a Barcelona i a l'École des Beaux-Arts de París amb Marcel Gromaire, Jesús de Vilallonga marxa al Quebec el 1954, on l’artista realitza la major part de la seva obra i on configura un imaginari propi amb ressonàncies del surrealisme, el simbolisme i el manierisme. Allunyat de l’abstracció i de l’informalisme imperant a nivell internacional, la seva obra s’aferra, des de la figuració, a una incansable experimentació que el porta a treballar múltiples llenguatges com el collage, el gravat, l’escultura o la il·lustració de llibres, així com la singular tècnica que caracteritza la seva obra pictòrica: la pintura al tremp.
El seu treball en la fotografia comença de ben jove a França, on va néixer fill d’espanyols exiliats. En la seva joventut, fa reportatges per al diari francès L’Humanité i treballa al Canadà i als Estats Units, on entra en contacte amb grans fotògrafs com ara Paul Strand o Irving Penn. El 1977 coneix Joan Miró, fet que determina el seu interès en la fotografia. Arran d’això, s’ha dedicat a fotografiar els tallers i processos creatius d’artistes d’arreu, a més de col·laborar en diverses publicacions d’àmbit internacional.
Graduat en Arts Aplicades i Belles Arts a Tolosa de Llenguadoc i a Cracòvia, és un artista multidisciplinari que conrea la pintura, l’escultura, l’arquitectura i el disseny. Forma part de la societat d’artistes Lieu-Commun. Concep l’arquitectura com un reflex de l’evolució dels éssers humans i, a través d'ella, convida a la desconstrucció personal. Parteix d'una realitat que ell transforma, distorsiona i descontextualitza per tal de provocar un estat d’incertesa i de reflexió en el públic.